Em dic Marta i estic vivint, bé, millor dit estava vivint la millor etapa de la meva vida. Amb 27 anys acabo d'obrir el meu propi negoci com arquitecta, tinc parella des de fa 2 anys i en farà 1 que vam anar a viure junts.
Fa uns mesos a la meva ciutat van organitzar una marató de recollida de sang i com sóc del grup 0- (els que podem donar a tothom, i per tant els més buscats) vaig pensar que hi hauria d’anar. Les agulles em fan una mica de por, i anar-hi sola em feia molt de pal, així que vaig trucar a la meva millor amiga, la Berta, i vaig convèncer-la per anar-hi plegades amb l’excusa de que després faríem una tarda de shopping.
A partir d’aquell dia la meva vida va canviar radicalment.
Es van posar en contacte amb mi des del banc de sang. Com pot ser? Això no em pot estar passant a mi! Segur que s’han equivocat de mostra!
I al cap d’uns dies el resultat de l’analítica que em van fer a l’hospital ho confirmava. Tenia el virus del VIH.
El meu món es va enfonsar. No podia pensar en res més, no podia treballar, no podia deixar de plorar! Sort que just aquella setmana el Carles, el meu xicot, estava fora per feina i no vaig haver de donar explicacions sobre el meu estat. No sabia com verbalitzar-ho. Què li diré?
Després de passar les pitjors 24 hores de la meva vida vaig agafar el mòbil i vaig enviar un Whatsapp a la Berta: “Vine. Et necessito.” En menys d’una hora la tenia plantada davant meu. “Es pot saber que et passa? Quina cara nena! Li ha passat algo al Carles? O és que ho heu deixat? Contesta’m!”. I jo allí, plantada davant la meva millor amiga sense saber com començar a articular una paraula.
Finalment vaig respirar fons hi ho vaig dir per primer cop: “M’han dit que tinc el virus del VIH”.
La Berta es va quedar gelada. Al cap d’uns segons es va apropar a mi i em va abraçar molt fort. No sabria dir quant de temps vam estar així, però va ser el primer moment de pau que vaig tenir des de la notícia.
Vam estar tota la nit parlant. Hi vaig donar totes les voltes possibles. Hauré contagiat al Carles? O potser ell a mi? Ell sempre m’ha assegurat que només ha estat amb mi… I llavors vaig començar a penedir-me de no haver pensat més en mi i la meva salut…
Dels 18 als 23 vaig estar sortint amb un noi, el Joan, el meu primer amor. Al principi sempre fèiem servir condó, però va arribar un punt en que ens feia mandra. Vaig anar al ginecòleg i em vaig començar a prendre les pastilles anticonceptives, així ja no havíem de patir per si em quedava embarassada. La historia amb el Joan, com molts dels primers amors, va tenir de tot, moments molt bonics i alguns que no vull recordar… Al final vam acabar una mica malament i ara ja no tenim contacte.
Em vaig trobar soltera amb 23. Només havia estat amb el Joan i tenia ganes d’experimentar, de conèixer altres nois i de no lligar-me un altre cop. Sortia de festa casi cada cap de setmana. Ens ho passàvem genial! Recordo aquelles nits amb la Berta sense parar de ballar, de beure, de riure…. I com lligàvem!! Jo seguia prenent les pastilles perquè així no em feia tant de mal la regla i la tenia més ben controlada, i de pas, si alguna nit d’aquestes que sortíem lligava i amb la borratxera passàvem del condó, no tenia risc d’embaràs. En el VIH no hi havia pensat mai. Sempre ho havia vist com algo que no anava amb mi. Pensava que només els hi podia passar als homosexuals o a la gent que porta mala vida. Que dolenta és la ignorància. Bé, la ignorància o el no voler acceptar la realitat. Perquè us puc assegurar de primera mà que el risc hi és.
I ara només penso, per què? Per què a mi? Per què no ho havia pensat abans? Per què no havia fet servir sempre el preservatiu?
I és per trobar alguna explicació a totes aquestes preguntes que he decidit escriure la meva història, per fer pensar a altres joves que estiguin actuant com ho vaig fer jo, perquè no repeteixin els meus errors, perquè estimin més la seva salut, perquè coneguin els riscos que creiem inexistents, perquè tinguin la sort de no haver-se de fer mai aquestes preguntes que no em paren de donar voltes i voltes pel cap.
Aquest escrit està basat en testimonis reals que hem recollit en el dia a dia de la nostra activitat professional.
Amb ell pretenem conscienciar del risc de contagi del virus del VIH, i hem cregut que avui, dia mundial del VIH, és un bon moment per publicar-lo.
També recordar-vos que en algunes farmàcies realitzem la prova ràpida de detecció de l’VIH. És una prova que com diu el seu nom es realitza en molt poc temps, uns 30 min, s’obté el resultat al moment i és totalment anònima.
Em dic Marta i estic vivint, bé, millor dit estava vivint la millor etapa de la meva vida. Amb 27 anys acabo d'obrir el meu propi negoci com arquitecta, tinc parella des de fa 2 anys i en farà 1 que vam anar a viure junts.
Fa uns mesos a la meva ciutat van organitzar una marató de recollida de sang i com sóc del grup 0- (els que podem donar a tothom, i per tant els més buscats) vaig pensar que hi hauria d’anar. Les agulles em fan una mica de por, i anar-hi sola em feia molt de pal, així que vaig trucar a la meva millor amiga, la Berta, i vaig convèncer-la per anar-hi plegades amb l’excusa de que després faríem una tarda de shopping.
A partir d’aquell dia la meva vida va canviar radicalment.
Es van posar en contacte amb mi des del banc de sang. Com pot ser? Això no em pot estar passant a mi! Segur que s’han equivocat de mostra!
I al cap d’uns dies el resultat de l’analítica que em van fer a l’hospital ho confirmava. Tenia el virus del VIH.
El meu món es va enfonsar. No podia pensar en res més, no podia treballar, no podia deixar de plorar! Sort que just aquella setmana el Carles, el meu xicot, estava fora per feina i no vaig haver de donar explicacions sobre el meu estat. No sabia com verbalitzar-ho. Què li diré?
Després de passar les pitjors 24 hores de la meva vida vaig agafar el mòbil i vaig enviar un Whatsapp a la Berta: “Vine. Et necessito.” En menys d’una hora la tenia plantada davant meu. “Es pot saber que et passa? Quina cara nena! Li ha passat algo al Carles? O és que ho heu deixat? Contesta’m!”. I jo allí, plantada davant la meva millor amiga sense saber com començar a articular una paraula.
Finalment vaig respirar fons hi ho vaig dir per primer cop: “M’han dit que tinc el virus del VIH”.
La Berta es va quedar gelada. Al cap d’uns segons es va apropar a mi i em va abraçar molt fort. No sabria dir quant de temps vam estar així, però va ser el primer moment de pau que vaig tenir des de la notícia.
Vam estar tota la nit parlant. Hi vaig donar totes les voltes possibles. Hauré contagiat al Carles? O potser ell a mi? Ell sempre m’ha assegurat que només ha estat amb mi… I llavors vaig començar a penedir-me de no haver pensat més en mi i la meva salut…
Dels 18 als 23 vaig estar sortint amb un noi, el Joan, el meu primer amor. Al principi sempre fèiem servir condó, però va arribar un punt en que ens feia mandra. Vaig anar al ginecòleg i em vaig començar a prendre les pastilles anticonceptives, així ja no havíem de patir per si em quedava embarassada. La historia amb el Joan, com molts dels primers amors, va tenir de tot, moments molt bonics i alguns que no vull recordar… Al final vam acabar una mica malament i ara ja no tenim contacte.
Em vaig trobar soltera amb 23. Només havia estat amb el Joan i tenia ganes d’experimentar, de conèixer altres nois i de no lligar-me un altre cop. Sortia de festa casi cada cap de setmana. Ens ho passàvem genial! Recordo aquelles nits amb la Berta sense parar de ballar, de beure, de riure…. I com lligàvem!! Jo seguia prenent les pastilles perquè així no em feia tant de mal la regla i la tenia més ben controlada, i de pas, si alguna nit d’aquestes que sortíem lligava i amb la borratxera passàvem del condó, no tenia risc d’embaràs. En el VIH no hi havia pensat mai. Sempre ho havia vist com algo que no anava amb mi. Pensava que només els hi podia passar als homosexuals o a la gent que porta mala vida. Que dolenta és la ignorància. Bé, la ignorància o el no voler acceptar la realitat. Perquè us puc assegurar de primera mà que el risc hi és.
I ara només penso, per què? Per què a mi? Per què no ho havia pensat abans? Per què no havia fet servir sempre el preservatiu?
I és per trobar alguna explicació a totes aquestes preguntes que he decidit escriure la meva història, per fer pensar a altres joves que estiguin actuant com ho vaig fer jo, perquè no repeteixin els meus errors, perquè estimin més la seva salut, perquè coneguin els riscos que creiem inexistents, perquè tinguin la sort de no haver-se de fer mai aquestes preguntes que no em paren de donar voltes i voltes pel cap.
Aquest escrit està basat en testimonis reals que hem recollit en el dia a dia de la nostra activitat professional.
Amb ell pretenem conscienciar del risc de contagi del virus del VIH, i hem cregut que avui, dia mundial del VIH, és un bon moment per publicar-lo.
També recordar-vos que en algunes farmàcies realitzem la prova ràpida de detecció de l’VIH. És una prova que com diu el seu nom es realitza en molt poc temps, uns 30 min, s’obté el resultat al moment i és totalment anònima.
El Mol·lusc contagiós és una infecció de la pell causada per un virus. És molt comú en les edats escolars. Aquest mol.lusc s'està convertint en una epidèmia real del nostre temps.
Infecta les cèl.lules de l'epidermis i ocasionalment les de les membranes mucoses, però no és capaç de penetrar més enllà de la pell.
Es propaga de persona a persona per contacte directe, a través de tovalloles i també per les pròpies infeccions en el pacient.
Són dies de tornada al cole, retrobaments amb els amics, tornada a les rutines, als horaris, als deures… i als polls!!!
És per això que volem dedicar aquest post a parlar-vos una mica d’aquests insectes tant molestos perquè els conegueu millor, i lo que més ens interessa, sapigueu com actuar en cas de tenir-ne.
Alopècia és el terme científic que defineix la disminució o pèrdua de cabell, localitzada o generalitzada, temporal o definitiva, de qualsevol tipus i origen, evidenciada científicament quan la pèrdua es xifra en un 50%. L’ésser humà té entre 100.000 i 150.000 cabells de mitjana, dels quals normalment cada dia se’n perden fins a 100. A partir d'una caiguda de 250 cabells al dia, podem començar a parlar de caiguda massiva i de principi d' alopècia. Haurem de detectar si l’alopècia té lloc de manera congènita o adquirida.
Es calcula que el 95% de la població femenina presenten cel·lulitis, incloent-hi les dones que mantenen un pes correcte, i fins i tot les considerades primes.
De fet, la cel·lulitis no pot desaparèixer del tot, però sí que se la pot fer disminuir i fer canviar l’aspecte de les zones afectades. La prevenció és la principal eina per combatre-la, però si ja hi és, el primer que cal és constància.
Tots sabem de la importància de dormir bé. Quan dormim el nostre cos processa el que passa cada dia, el creixement cel·lular s’estimula, els teixits es regeneren i recuperen la força i el nostre sistema immunològic s’enforteix.
Però un son profund i reparador té un enemic natural que tots coneixem: Els roncs.
Segur que tots coneixem a persones que prenen 3 o més medicaments al dia.
Quan es tracta de persones amb plenes facultats això no representa cap problema, però la majoria de persones polimedicades són d’edat avançada. En alguns casos les capacitats cognitives d’aquestes persones estan deteriorades i en conseqüència, no són capaces de realitzar la presa de medicaments correctament o els hi és complicat la manipulació dels fàrmacs.
Avui volem parlar-vos del Renovador Glicolac, un producte que aconsellem en aquesta època de l’any per recuperar la pell després de l’estiu.
Les hores de sol fan que després la nostra pell tingui un to més apagat, amb falta de lluminositat i signes de deshidratació.
El Renovador Glicolac millora i atenua l’envelliment cutani provocat pel pas del temps i l’exposició solar. A part també retorna a la pell lluminositat, elasticitat, fermesa i el seu grau d’hidratació normal.
Totes aquestes accions s’aconsegueixen gràcies a la seva COMPOSICIÓ:
-Conté un complex Glico-Lactobiònic, que uneix dues molècules d’alta tecnologia (àcid glicòlic + àcid lactobiònic).
L’àcid glicòlic és un derivat de la canya de sucre que realitza principalment dues accions: per un costat augmenta la síntesi de col·lagen i elastina de la nostra pell, i per un altre elimina la capa de cèl·lules mortes de la pell. Aquesta última acció exfoliant ajuda indirectament a reduir les taques de la pell, i permet que els tractaments que apliquem a continuació penetrin millor, i per tant, siguin més efectius.
L’àcid lactobiònic té una gran activitat hidratant i antioxidant. Els antioxidants combaten la formació dels radicals lliures sobre la pell, que són la principal causa d’envelliment cutani.
-Conté també Ciclopèptid, que augmenta l’elasticitat de la pell i dóna uniformitat cutània.
-Per últim conté àcid hialurònic microfragmentat, que hidrata la pell i reomple les arrugues.
COM S’APLICA?
Aplicar unes gotes del Renovador Glicolac cada nit, sobre la pell neta, després del desmaquillant i abans de la crema habitual.
No cal aplicar molt de producte, amb unes 6 gotes de producte n’hi sol haver prou per tota la cara.
Pot provocar una mica de picor en el moment i minuts després de l’aplicació. És una reacció normal, degut a l’acció del complex glico-lactobiònic.
La durada òptima del tractament és de 2 a 3 setmanes. Es pot repetir el tractament 3 o 4 vegades a l’any.
S’ha de vigilar en el moment de l’aplicació de que no entri producte als ulls. Per això cal evitar la zona al voltant d’aquests.
Es pot utilitzar en pell sensible, irritada o envermellida
No conté paravents.
Està formulada per reduir el risc d’al·lèrgies.
QUI POT UTILITZAR-LO?
Degut a que la seva fórmula és d’alta tolerància, és un tractament de nit ideal per a tot tipus de pells.
Des de la primera aplicació la textura de la pell es transforma tornant-se més suau, uniforme i lluminosa.
Està indicat per homes i dones que presenten una pell mate i/o groguenca.
També per a persones que fumen o treballen en ambients contaminats, per pells amb impureses i propenses a tenir punts negres.
Potencia l’acció dels sèrums i cremes anti arrugues perquè facilita la seva penetració, per això està molt recomanat com a adjuvant d’altres tractaments per a la pell.
L’has provat? Comenta’ns la teva experiència!